domingo, 19 de noviembre de 2017

EXPOSICIÓ HOMOSEXUALS I TRANSSEXUALS A LA HISTÒRIA DE BARCELONA

Esborrany de texts i imatges.





TEXT A REPARTIR A VISITANTS



A totes les edats de la humanitat han existit persones que han estimat a altres persones del mateix sexe, altres que no s’han sentit identificades amb el gènere assignat i altres que han estimat indistintament a dones i homes. Totes elles i ells han quedat petjades que ens mostren aquesta presència. A Barcelona hi són i les mostrem a aquesta exposició.

La nostra ha estat una ciutat respectuosa amb la diversitat, les seves lleis mai ho han condemnat. Malgrat tot hi ha hagut èpoques fosques, persecucions i patiment. La Inquisició va perseguir sodomites amb ferocitat, però un llarg conflicte de competències va impedir que els condemnats acabessin a la foguera. La dona si era "mestressa" disposava d’unes llibertats més importants que a altres indrets; si no ho era i volia ser lliure anar a un convent amb una bona dot podia ser la millor solució, va ser l'opció que van perdre moltes lesbianes,

Els primers Usatges de Barcelona de 1068 no condemnen aquestes relacions, tampoc les següents recopilacions fins a la revisió de les Constitucions Catalanes que va fer Felip I (II de Castella) a les Corts de Monsó el 1585. Fins llavors els judicis contra els anomenats sodomites van ser jutjats utilitzant velles lleis visigodes o les lleis decretals papals.

L'edat Moderna s'inicia amb l’assumpció de competències per part de la Santa Inquisició per a perseguir la sodomia a Catalunya. Aquesta institució intolerant tindrà la seu al Palau Reial Major de la Ciutat. Per un llarg conflicte de competències molt pocs reus acusats de sodomia van ser enviats a relaxació (mort), però si eren enviats a galeres.

El segle XIX s'inicia amb la fi de la Inquisició i la despenalització de les relacions homosexuals. Les classes altes seguiran gaudint de la seva llibertat a les seves mansions de la zona alta de Barcelona, la resta de la població baixarà als bars del port. Entorn als teatres de l'òpera els dos mons estaran en contacte.

A inicis del segle XX arriba el transformisme al teatre, el fenomen escalarà als anys de la Primera Guerra Mundial. Locals com la Criolla, el Bataclan o Cal Sagristà tindran aquestes actuacions, i també a molts homes transvestits que hi buscaran parella o diners de forma fàcil. Hi podrem trobar intel·lectuals de l'època, gent de la faràndula o apàtrides com el Jean Genet o personatges com Lluiset Serracant, conegut com a "Flor de Otoño".


Dades patrocinis disenys.....


BIBLIOGRAFÍA

Aldrich, Robert, Une histoire de l’homosexualité. Ed Seuil. 2006
Boswell, John. Las bodas de la semejanza. Muchnik  Editores
Carandell, JM, La guía secreta de Barcelona. Martínez Roca, Ed. 1982
Fluvià, Armand, El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-75) (2003)Laertes 2003
Geoffroy. Los antiscociales. Historia de la homosexualidad en Barcelona y París, 1945-1975
Goytisolo, Juan. Genet en el Raval. Galaxia Gutenberg, 2004
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales. 2004
Olmeda, Fernado. El látigo y la pluma. Oberon. 2004
Petit, Jordi. Vidas del arco iris. De Bolsillo-Mondadori 2004)
Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII). Editorial Base. 2014.
Rodríguez, Eugeni i Joan Pujol. Dels drets a les llibertats. Virus editorial. 2008.
Rodriguez, Rocío. Sodomía e Inquisición: El miedo al castigo. Ushaia. 2015
Torras, Albert    Gais i lesbianes de la història de Catalunya(Llibres de l'Índex 2009)


EXPOSICIÓ

# als que es poden integrar en altres texts.

1 ELS ORIGENS

A l’antiguitat  les feines no es distribuïen en funció del gènere, sino de la capacitat de cadascú. 
Parc Arqueològic de Gavà


Els exploradors de Pompei ens senyalen que hi havia dones aquí que sortien a caçar amb els guerrers, i homes que amb rols femení es quedaven a la tribu cuidant  de nens i malalts. 
Detall, sarcòfag romà, segle II. Museu del Vaticà

 # Els museus de Barcelona no sempre mostres aquesta realitat.

Imatge diorama Altamira Museu d'Arqueologia Barcelona.


La cultura grega exaltava la masculinitat, grecs i romans no veien amb bons ulls qualsevol signe de feminitat als homes 

Príap d'Hostafrancs, segle II d.C. Museu d'Arquelogia Barcelona


Grecs i romans depreciaven a les lesbianes o a qualsevol tipus de feminització dels homes.

Escultura romana, Museu Marès.
Alternativa:


# La representació de las relaciones entre dones en moltes ocasions eren per a consumo masculi.

Mosaic de les Tres Gràcies, s III Museu d'Arqueología de Barcelona.


Les lleis greques i romanes no castigaven les relacions sexuals, però els joves no podien ser assetjats.
Mural de Pompeia


#  Seneca: "Impudicitia in ingenuo crimen est, in servo necessitas, in liberto officium"

Casa del poeta tràgic a Pompeia. S. I


La veneració se Santa Munia o sant Onofre a Barcelona ens senyala la presencia de persones intersexuals.  (Hay otras imágenes)

 Sant Onofre Monestir Pedralbes 

 Altra opció:


ELS INICIS DEL DISCURS HOMOFÒBIC

Ni usatges ni constitucions catalanes condemnaven la sodomia. Ramon de Penyafort va incloure el pecat nefand als decretals papals, d'oblidada obediència als regnes cristians.

Tomba Ramon de Penyafort, Catedral Barcelona
  

El de Penyafort va intentar iniciar la persecució de les dones sabies i lliures (bruixes).

'Per Bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya'  Museu Comarcal Cervera. 


Jaume II va acusar de sodomía a templers i el seu rival Ponç Hug de Empuries per conseguir les seves riqueses.

Palau Reial Menor, seu dels templers a Barcelona.


A moltes esglésies cristianes es van celebrar “agermanaments” entre persones del mateix sexe. Es desconeix si es van fer a Barcelona, però  Cosme i Damià eren dos dels sants invocats.
Sant Cosme i Sant Damià, s XV. Catedral Barcelona.
Retrat dels sants metges Cosme i Damià. És la taula central de la predel.la que està dedicada a aquests sants, dins el retaule dedicat als sants Abdó i Senén. El retaule és una de les poques obres que es poden atribuir amb tota certesa a Jaume Huguet, ja que se'n conserva el contracte de l'any 1460. Sant Pere de Terrassa.



El 1365 el rabí Isaach Mardofay va ser cremat a Barcelona acusat de sodomia contra la voluntat del rei Pere III que va entrar en còlera. 

Barcelona Haggadah, s XIV

El regnat del conestable Pere IV es va caracteritzar per la seva persecució de Joan de Llobera, representant del braç eclesiàstic, al que finalment va executar.

Retaule dol Conestable. Jaume Huguet, Capella Santa Àgata. (Pere IV com el rei Gaspar)


 TEMPS INQUISITORIALS

El 1525 Carles V va aconseguir que la Inquisició fos competent en la persecució de la sodomia. Els jutges catalans ho van considerar intromissió.

Tapis. Carles V revista les tropes a Barcelona. Palau Reial
 

#  Felip II va obligar a introduir el crim sodomític a les Constitucions Catalanes, els jutges tampoc hi van fer cas.

Escut Sant Ofici a partir del de Felipe II, cap a 1585

Les dones podien ser acusades de ser “conegudes pel darrera” o ser heretges i bruixes. La prostitució estava regulada. 

Carassa carrer Mirallers (retallar)





Els transsexuals els consideraven posseïts pel diable. A Barcelona pocs casos van arribar als tribunal a diferencia de ciutats con València o Sevilla.

Elena/o de Céspedes.
  

1820  va ser la fi de la  persecució dels homosexuals a Barcelona, els darrer judicis van ser el 1790. 

Destrucció de la Inquisició a Barcelona, Hipólito Lecomte. 1820
 

TEMPS DE DESPENALITZACIÓ

A inicis del segle XX arriba el  transvestisme als teatres de Barcelona de la mà de Leopoldo Fregoli, transformita italià.

Leopoldo Frigoli.


La criolla i cal sagristà van ser locals de mala reputació i prestigi internacional. (OP pàgina 119)

Gabriel Casas i Galobardes, La Criolla.


# Jean Genet ens parla de les carolines i la seva revolta en temps de la república. (OP dibuix Opisso 120)

Gabriel Casas Galobardes. transvestits carrer Cid. 

Lluiset Serracant  “Flor de Otoño” va ser  molt conegut a tota la zona. Va desapareixer el 1933 després d’un atemptat a les Drassanes.

Flor de Otoño. josep Mª de Sagarra. 1933

Raquel Meller no va tenir cap problema en cantar cançons d’amor cap a altres dones com “Señorita”
1927, Raquell Meller, revista Caras y Caretas



REPRESSIÓ I RENEIXEMENT


1954 Franco torna a penalitzar les relacions homosexuals. Els homosexuals poden ser acusats de vagància o escàndol públic.  (Ulll foto bcncat)


Joan Colom, anys 60.
Finals dels anys 60, sota el paraigües de la VI flota s’obren els primer locals exclusius per a homosexuals. 

Detall de dos dels quadres que formavern part de la decoració interior de El Elefante Blanco. (Fotos: Gentilesa de Sílvia Arqué).

# També Madame Arthur serà la pionera en transvestir-se al Gambrinus al carrer Guàrdia del Raval.  
Madame Arthur vista per Pierrot.


La premsa del règim i Carrero Blanco creien que la modernitat acabaria amb la raza hispana. El 1970 van aprovar la Ley de Peligrosidad Social.

Enrique Rubio, revista POR QUÉ?

Les lesbianes no s’les suposava desig sexual. Tenien un sentiment de “solitud, de tristesa, de no saber què fer, no posar nom al que sentien perquè no sabien el que era allò” (Paulina Blanco) 

Propaganda oficial sota el franquisme.
)

AGHOIS va iniciar l’activisme a la nostra ciutat, del grup va néixer el MELH i el desembre de 1975 el FAGC als Caputxins de Sarrià.




Fruit del activisme, Barcelona surt al carrer per defensar l’alliberament gai el 28 juny de 1977 a Barcelona.

Colita. Manifestants per l'alliberament gai el 26 de juny de 1977 a La Rambla

1981 la doctora Caterina Mieras diagnòstica el primer cas de sida a la ciutat. Barcelona serà pionera en donar respostes.

Mural de Keith Haring, Originalment a Plaça Salvador Seguí 1989.
 

Octubre de 1991, Sonia Rescalvo dona transsexual era assassinada al Parc de la Ciutadella. Anys més tard i gracies a la mobilització LGTB la ciutat li dedicà la glorieta que porta el seu nom.
Silvia Reyes recorda a Sonia a la seva Glorieta


El mes d’octubre de 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei contra la LGTBfòbia. 

Imatge del dia de l'aprovació de la llei. 



Altres imatges:

Jardinets de Gracia. Carlos Pérez de Rozas, 1936 Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 









No hay comentarios:

Publicar un comentario