BARCELONA, IDENTITAT DE GÈNERE, 1920-1930

 

 PLAFÓ 1:  INICIS

A totes les èpoques de la història han existit persones que no s'han sentit d'acord amb el seu gènere assignat (Restes humans trobats Praga , 2500 aC., aixovar femeni i adn masculí)

La mitologia ens parla d'herois que podien tenir èpoques que vivien com dones, però sempre acabaven mostran  la seva masculinitat.

a) Aquiles

b) Hèrcules

El mateix Zeus va ser dona, i va parir un fill (Dionisi) Deixant embarassada a la seva amant (Calisto) o parint al fill per una cama. 

El fill de Venus i Mart (Hermafrodita) es consideraba que tenia els dos gèneres. El mite anirà lligat a la història de les persones intersexuals i als transgènere,

L'emperador Heliogàbal es va voler ser emperadriu i que li incrustessin una vagina. Roma no ho va acceptar i van acabar amb la seva vida.

PLAFÓ 2  INICIS A CATALUNYA

L'aparició de la prova de l'adn va canviar el coneixement sobre el gènere de les restes humanes a les tombes prehistòriques.

Antonio (Catalina d'Eraús) va aconseguir del Papa Urbà VIII el reconeixement del seu gènere masculí (Monja alferes). A Barcelona el permís li va donar Felip IV:

Les actes del Sant Ofici de la Corona d'Aragó ens parlen de persones que optaven per un gènere diferent per la gràcia de Déu o el diable.

Margarida Borras, va ser una cortesana de gran èxit al Regne de València.  Va ser cremada per tenir  òrgans sexuals masculins. La seva biografia del segle XV parla d'ella en femení.

Santa Munia va ser molt popular a Barcelona. El seu pare la volia casar, llavors li van creixer testicles i barba. Com a càstig el seu pare la va crucificar. (Santa Munia o Liberata ,Andreu Sala, 1689. MNAC) Segurament una persona intersex)

Eleno(a) de Céspedes, cirurgià (ana). El Sant Ofici va intervenir i va descobrir que tenia una vagina amb un clítoris hiperdesenvolupat (per obra del diable) Un altre cas de persona intersex. 

: 

PLAFÓ 3 ARRIBADA DEL TRANSFOMISME

Any 1900, Leopoldo Fregoli, italià, arriba amb el seu espectacle de Transformisme a Barcelona. Va ser un èxit espectacular i van sortir nous actor que van seguir el seu camí.

Un d'ells va ser Mirko, que va triomfar a Cal Sagristà, imitant a grans estrelles de la copla com  Concha Piquer o Raquel Meller.

Edmond de Bries va ser un transformista, i cantant de cuplet, popular als anys vint a Espanya. Va actuar davant del rei i es va exiliar en temps de Miguel Primo. Va morir a Barcelona a la indigència

El cuplet català va ridiculitzar a transformistes i dandis dels anys 20. El tándem Viladomat/Misteri van ser els més prolífics.

Derkas, originari de les Filipines i resident a Barcelona, ​​no només va triomfar a la ciutat, també ho va fer als principals teatres del món.

Cal Sacristà serà el primer local amb actuacions exclusivament transformistes i un públic mostra de la diversitat sexual i de gènere a Barcelona.

PLAFÓ 4 

APARICIÓ D'UNA IDENTITAT TRANS, CLARAMENT VISIBILITZADA

En la mesura que l'oferta d'oci va anar en augment, el transvestisme va sortir dels escenaris i cada cop es veien més persones transvestides. L'oci va ajudar a visibilitzar una realitat, la de persones transgènere.

El transvestisme salta també als locals mes moderns de la cuitat, moltes persones ja s'identificaran clarament amb el gènere femení

El Cabaret la Gran Penya va ser un bon exemple ja a finals dels anys 10.

Pel Chino, com al carrer Cid, eren freqüents, soles o acompanyades. Imatge des del interior de la Criolla.

El cine francés se'n va fer resó. Imatge del film "La Bandera· amb Jean Gabin a la Criolla (1935)

Segons Jean Genet, una bomba anarquista a una vespasiana, va aixecar a les "carolines" indignades. No hi cap evidencia històrica, sols literaria, però el nom de "carolines" designarà a totes les persones "trans" del Chino.

La nova realitat es visibilitzarà per tota la ciutat. Les carolines al Carnaval de 1935, Carlos Pérez de Rozas

.

PLAFÓ 5      

TEMPS DE REPÚBLICA, TEMPS DE VISIBILITAT 

 Amb la caiguda de la dictadura de Primo y l'arribada de la república, nous aires de llibertat van arribar a Barcelona. El transvestisme va ser un signe d'identitat per aquelles persones que mostraven orgullosament quin era en realitat el seu gènere.

El carrer Peracamps acababa al carrer Cid, allà estaven La Criolla o Cal Sacristà, els locals de pitjor fama de Barcelona, segons la premsa, per això sempre estaven plens.

+

Josep Pla deia que la Criolla donava tot el mal nom a la ciutat. Genet, com una carolina més, s'hi mal guanyava la vida, buscant clients. La Criolla va ser el cabaret de Pitjor fama. Josep Pla deia del cabaret "ell sol dona mal nom a la ciutat".

 .

El 1934 es va celebrar el concurs de Miss Distrito Quinto a la Criolla. Va guanyar la Asturiana o Candelaria Biarnes, una guapísima carolina.

   

Quan la premsa de Barcelona i de Madrid es van assabentar del resultat del concurs, l'escàndol estava servit. "Miss Chino es un mister"

Cada nova noticia afegia foc a la foguera, a la guanyadora li van posar tot tipus de noms, i els adjectius eren tota una col·lecció d'insults. Avui les fotos son el millor testimoni.

 

.Mentre a l'interior de la Criolla es podien trobar les Carolines, amb mitges negres podem veure "Flor de Otoño", que no era ni anarquista, ni advocada.

PLAFÖ 6   1936, AMB LA GUERRA TOT S'ACABA

Amb l'arribada de la república augmenten els confidents de la policia i el Sindicato Libre (pistolers de la patronal). La Lirio va ser una de les més conegudes.

Al reservats de la Criolla es podien trobar no sols les més conegudes carolines, també matons del sindicato libre. Aquí Trotski, assassí del Noi del Sucre.

La Solidaritat Obrera (diari de la CNT) feia incendiaris editorials contra la zona, malgrat la majoria dels assistents eren afiliats seus. 

L'arribada de la FAI a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat, s'ha interpretat com la causa del tancament dels locals del Chino.

El cert es que la majoria va marxar al front a defensar la legalitat republicana, abandonat la seva identitat de gènere. Les que van sobreviure es van reciclar com

cantats de flamenco o bailaores, la fam va portar a la prostitució. 

El 1938 la aviació feixista va arrasar el barri, la zona més pobre de Barcelona. Sota les bombes van desaparèixer tots els locals.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

Arnalte, Arturo. Redada de violetas.Ed Egales

Villar, Paco. La Criolla, la puerta dorada del Barrio chino. Ed Comanegra.

Genet, Jean. Diari del Lladre, Edicions 62. 

Therós Xavier  La Sisena Flota a Barcelona (Ed. La Campana, 2010)

Barbancho, Juan Ramon. Ser tu misma era un delito, Ed Liebres Muertas. 

Olmeda, Fernando. El látigo y la pluma. Ed Oberon.

Riera i Sants, Jaume. Sodomites catalans. Ed Base.

Collel, Jaume. El músic de l'americana vermella. Ed RBA.

Huard, Geoffroy. Los Antisociales, Historia de la homosexualidad en Barcelona y París. 1945-1975.

Huard, Geoffroy. Los gais durante el franquismo.  Ed Egales. 

León, Rafael de. Pena y Alegría del Amor 

Madrid, Francisco. Sangre en las Atarazanas. La Vanguardia
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca. Ed Egales.
Carandell, Josep Mª. Nueva guía secreta de Barcelona. Ed. Martínez Roca. 

Usó, Juan Carlos. Orgullo travestido. El desvelo Ed.