L'objectiu d'aquesta exposició és donar a conèixer com va actuar la inquisició a Barcelona i Catalunya, com van ser els seus processos, els turments i les condemnes. També mostrarem com es va crear, com estava composta, en quin moment va iniciar la persecució de la sodomia, quina relació tenien amb les autoritats civils o els eufemismes que utilitzaven.
La Inquisició va entrar a Catalunya de la mà de Ramon de Penyafort, en temps de Jaume I i amb competència exclusiva de perseguir als heretges (càtars) a la Catalunya Vella. El principat llavors no tenia cap llei que condemnés la sodomia, els Usatges no en deien res. El de Penyafort va crear un concepte "pecat nefand", el va definir com a crim i el Papa Gregori IX ho va incloure a les lleis decretals del Papa, d'obligat compliment per a tots els cristians. No en va tenir prou, i va demanar autorització per perseguir a sodomites i bruixes, un nou Papa ho va denegar, va ser Alexandre IV.
El somni de l'Inquisidor no es va complir fins a 1525, l'emperador Carles I va imposar al Papa Climent VII la capacitat de perseguir la sodomia a la Inquisició, però sols als territoris de la Corona d'Aragó. Per una banda volia controlar més a uns territoris que molts cops no acceptaven els seus designis, per altra banda ni les constitucions, ni els furs d'aquests regnes condemnaven la sodomia. Però el Sant Ofici era una institució castellana i les seves resolucions les havien de refrendar les justícies territorials. El conflicte de competències estava servit. Felip II va intentar posar-hi remei, obligant a introduir en les Constitucions la penalització de la sodomia. Però no va servir de res. Amb el decret de "Nueva Planta" les sentències havien de ser refrendades pels capitans generals, generalment il·lustrats, i tampoc ho van posar fàcil. El 1820 la Inquisició va ser eliminada, però encara alguna ciutat com Tarragona va crear una Junta de Fe que la va substituir. El 1848 tot vestigi inquisitorial va desaparèixer.
Gràcies al conflicte de competències poca gent va ser executada, es creu entre 5 i 10 casos. Però centenars de persones van ser enviades a galeres, d'on molt pocs van tornar.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
-Riera, Jaume. Sodomites Catalans. Ed. Base
-Rodríguez, Rocío, Sodomía e Inquisición. Es Usuaia
-Kamen, Henry. La Inquisición Española. Una revisión histórica. Ed Crítica.
-Aldrich, Robert. Gays y lesbianas, vida y cultura. Ed Nerea.
-L'ARMARI OBERT, blog.
Tot això ho volem plasmar en l'exposició de forma didàctica i pedagògica. Encara que no hi hagi passat aquí. És una part molt important del moviment LGTBI i la nostra memòria històrica en què es produeix un punt d'inflexió. I que no ha de ser oblidat
Al final s'oferirà als assistents una breu guia amb informació bibliogràfica sobre a quins llocs poden ampliar informació.
Una finalitat educativa, cultural, de visibilització, sensibilització, en contra de la LGTBIfobia i posar valors en relleu com és el respecte, la diversitat i la nostra memòria històrica.
........................................
NOTA: cada plafó té un titular que anirà a la part superior. Axí el primer serà ELS ORIGENS, el segón LA INQUISICIÓ A BARCELONA, el tercer EUFEMISMES I EINES, EL quart EUROPA I AMÉRICA,i el cinqué LES VÍCTIMES.
.........................................
1 PLAFÓ
ELS ORIGENS
-La primera recopilació de lleis que promulgava la pena de mort als homosexuals a Hispania va ser Lex Visogothorum. 1654
 |
| Tercer Concili de Toledo, 589. |
Els Usatges de Barcelona (de Catalunya més tard) no contemplaven penes contra la sodomia. Sota el regnat de Jaume I van substituí les velles lleis godes.
 |
| Usatges deCatalunya, 1336. |
.
Ramon de Penyafort va ser un predicador que va crear el concepte "pecat nefant" referint-se a les relacions homosexuals. Va ser recollit com a crim a les lleis decretals del Papa d'obligat compliment pels regnes cristians.
 |
| Tomba Ramon de Penyafort, catedral de Barcelona |
.
1365 era cremat a Barcelona el rabí Isaach Mardofay, pel delicte de sodomia. En adonar-se el rei Pere el Cerimoniós va entrar en còlera, les autoritats civils es van agafar a les lleis decretals. El rei el va defensar.
 |
| Mostra de les miniatures de la Haggada. |
.
La pesta, com la lepra o les males anyades, van se senyalades com a causades per les minories. Els jueus i els sodomites eren els culpables.
 |
| Salteri de Guiluys de Boisleux, s XIII (La sodomia eren realcions sexuals no reproductives) |
.
El regnat de Pere IV, el Conestable de Portugal, va ser breu. Va voler guanyar-se el cel perseguin heretges i sodomites. Contra la voluntat de la ciutat de Barcelona va manar cremar a Joan de Llobera del braç eclesiàstic per sodomia.
 |
| Capella Reial de Santa Àgata (Barcelona). Retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet (1464-1465). |
.
........................................................
2 PLAFÓ
LA INQUISICIÓ A BARCELONA
El 1525, Carles I va aconseguir del Papa Climent VII, que la Inquisició perseguís als sodomites als territoris de la Corona d'Aragó, amb voluntat de controlar uns territoris hostils als interessos castellans.
.
.Carlos V i el Papa Climent VII
Els tribunals catalans no van acceptar la jurisdicció de la Inquisició, formada per funcionaris castellans i amb procediments contraris a les lleis i costums catalanes. Hi va haver un llarg conflicte de competències.
 |
| Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Edició de 1495 de les Constitucions catalanes |
.
Felipe II de Castella va obligar a penalitzar la sodomía a les Constitucions de Catalunya. Fins llavors cap llei catalana ho havia fet, fora els Furs de Tortosa.
.
 |
| Escut de la Inquisició, 1570. Actual Museu Marès. |
.
Pere Lluís Galcerà de Borja aspirava a ser successor de Ferran el Catòlic, una acusació de sodomia el va obligar a renunciar a tot. El rei en compensació el va anomenar Virrei de Catalunya el 1590.
 |
| Galcerà de Borja s XVII |
.
La Inquisició era una institució castellana poc amiga de la diversitat lingüística i més política que religiosa. Un exemple va ser el Cardenal Cervantes que va prohibir el català als judicis, amb una població que no sabia parlar castellà:"s'ha de guardar una sola forma y orden de proceder, y en los negocios de la fe todo se procede en lengua castellana"
 |
| Tomba cardenal Cervantes, Catedral Tarragona. |
...........................................................
3 PLAFÓ
EUFEMISMES I EINES
La Inquisició mai va donar autonomia als tribunals de Barcelona, ni tampoc la més mínima prerrogativa fins al final. La causa que va portar a crear aquest organisme no era tan sols eliminar tota "heretgia", també era per "anul·lar les idiosincràsies locals dels seus regnes, anivellant-les a les de Castella". (1)
 |
| Museu Jueu Girona, Pedra s XVIII |
La funció dels cirurgians era permetre el turment sense que el reu fos mort. Els familiars eren els funcionaris del tribunal que terroritzaven a la població amb la seva presència.
.
Quan els tribunals inquisitorials entregaven un reu per a la seva execució s'utilitzava un eufemisme: era entregar per a la seva relaxació
 |
| Pedro Berruguete: Santo Domingo presidiendo un auto de fe (1475) |
.
El conflicte de competències entre els tribunals catalans i els inquisitorials va fer que la majoria fossin enviats a galeres, els pocs que tornaven estaven desterrats.
 |
| ¡Archivo Histórico Provincial de Cuenca. |
.
"Coneixer pel darrera" era un eufemisme que senayalava el sexe anal. Va ser la principal causa per la que algunes dones van ser jutjades per la Inquisició a Barcelona.
 |
| Monjos sodomites, gravat s XVIII |
.
L'us del turment no sempre era acceptat plenament per lleis catalanes. Per fer-ho les inquisidors tenien les "Presons secretes" .
 |
| Presons secretes al Matarranya. |
.
(1) Jaume Riera, Sodomites Catalans Ed Base
......................................
4 PLAFÓ
Europa I América.
La primera Croada coneguda va ser contra els anomenats Càtars, El pretext va ser la sodomia, darrera hi havía interessos polítics i econòmics.
 |
| Sant Domenec de Guzman i ela albigenses. Pedro Berruguete. Museu del Prado |
.
El Papa Gregori IX va lligar la Inquisició al Papat, Conrad de Marbourg el primer inquisidor, quan atacava a un poble matava a tothom, "que Déu després separi els bons dels dolents"
 |
| Gregori IX, Manuscrit a la Biblioteca de l'Universitat de Salzburg |
.
La fi dels templers
Felip IV de França per acabar amb l'ordre fels templers i amb el suport del Papa Climent V va utilitzar una acusació de sodomía
 |
| Crema de templers. Chroniques de France ou de St Denis, |
.
El 1555. el Papa Pau IV va autoritzar perseguir als sodomites a Italia. Va obligar als jueus a anar senyalats i tenia un gran plaer en la crema de llibres i veure com es torturava als reus. La seva mort és va rebre com una gran festa a Roma.
 |
| Relaxacions masives a la Roma de Pau IV |
.
A Brasil sota el regnat de Felip II va seguir sent la Inquisició la responsable de perseguir la sodomia. El 1591 van procesar i condemnar a Filipa de Souza, un dels pocs casos en que es va castigar a una lesbiana.
 |
| Filipa de Souza davant el Tribunal de la Inquisición. |
.
A les colonies castellanes d'Amèrica la Inquisició perseguía a la heretgia, però en alguna ocasió els sodomites eren acusats d'heretges i rebien els terribles turments del Sant Ofici.
.
...................................................
5 PLAFÓ
LES VÍCTIMES
Els homes de mar, els francesos, els sarraïns, jueus i els preveres (mestres molts d'ells) van estar sempre en el punt de mira d'inquisidors i autoritats judicials que perseguien la sodomia, especialment a Barcelona.
 |
| Crema de sodomites, Zurich, 1482 |
.
La presència de persones que se sentien d'un gènere diferent de l'assignat apareix en les actes del Sant Ofici. Elena/o de Céspedes el tribunal ho va atribuir al diable.
 |
| Judici a Elena/o de Céspedes |
.
Molts heterosexuals van ser condemnats per la Inquisició per tenir realacions sexuals no reproductives, especialment per "conèixer pel darrera" a la propia parella.
 |
San Miguel de Fuentidueña, Segovia |
.
-Pere Puig Ferreres era un ermità que va ser acusat per un jove de haver-lo conegut pel darrera, segons ell la beguda i el jove que va anar al seu llit nu, eren els culpables. Al ser religiós sols el van desterrar.
 |
| Reos de la Inquisición |
Entre els segles XVI i XVIII es coneixen 453 encausats per la Inquisició a Catalunya, 5 van anar a relaxació (execució). A ells cal sumar 5 més (morts a la foguera) el segle XV, per les autoritats civils.
 |
| Tribunal del Sant Ofici |
.
El 10 de maig de 1820 es va dissoldre la Inquisició. Barcelona va sortir al carrer a celebrar-ho.
 |
| Gravat: la destrucció de la Inquisició a Barcelona, Hipòlit Lecomte. |
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario