A partir dels fets al bar novaiorquès de Stonewall, mostrarem com va estar l'activisme per l'alliberament de gais, lesbianes i transsexuals abans i després d'aquests fets als Estats Units i a Europa. Mostrarem quins grups es van crear i com van ser algunes de les publicacions que van defensar els seus drets.
L'activisme no neix el 1969 a Stonewall, allà es transforma i surt de l'armari del bracet d'altres grups socials. Per arribar aquí hi va haver tot un seguit d'iniciatives que van anar obrint espai al terreny dels drets. També ho cal situar dins del marc de les grans mobilitzacions de maig del 68, la guerra del Vietnam o pels drets dels afroamericans.
Abans veurem uns moviments envellits i armaritzats, com Mattachine Society o Arcadie que es veuran desbordats per la pressió al carrer, per uns nous grups renovats i que agafaran molts dels preceptes dels diferents fronts d'alliberament de l'època.
Cal senyalar que a 1969 la paraula Gai englobava a tot el moviment LGTBI, avui tan sols als homosexuals masculins. Cada època ha utilitzat paraules distintes.
2019 va ser el 50 aniversari de Stonewall. El 2020 ho serà de la creació del MELH. Els dos fets animen a la realització d'aquesta exposició que esperem que sigui del vostre interès.
BIBLIOGRAFIA
Aldrich, Robert Gays y lesbianas, Vida y literatura. Ed Nerea.
Carter, David. The Riots that Sparked the gay revolution.
Mira, Alberto. Para Entendernos. Ediciones de la tempestad.
Mira, Alberto. De Sodoma a Chueca.
Internet
Rictor Norton Gay History and Literature
Dall'Orto, Giovanni, La Gaya Scienza.
Leopold Estapé. Blogs L'Armari Obert o La Barcelona Diversa.
PLAFÖ 1) Stonewall
El 28 de juny de 1969 un grup de persones, majoritàriament trans, es troba al bar Stonewall de Nova York, Recorden Judy Garland, morta dia abans. La policia entra a desallotjar-les i per primer cop els assistents es revolten.
Marsha i Sylvia van ser un esperó del moviment, al qual van criticar per excloure les persones més excloses de la comunitat LGTBI: trans, joves amb ploma, gais a la presó, prostituts, persones sense llar ...
Durant tres nits hi va haver aldarulls a tot el Village. A ells es van unir també diferents grups socials de Nova York
Les velles associacions gais es van quedar al marge i van ser superades pels nous grups renovadors, no sols a USA.
Maig del 68 va reivindicar el feminisme i l'alliberament sexual. Homosexuals i transsexuals van quedar a un segon terme. Encara la diversitat sexual i de gènere es veia de forma negativa.
 |
PLAFÓ 2)Antecedents USA
Harry Hay en 1948 va escriure un document en el qual assenyalava als homosexuals com una minoria oprimida igual que els negres. Poc després fundava The Mattachine Society
The Matachine Society va convocar marxes per aconseguir la revocació de les lleis contra la sodomia i va crear serveis de suport psicològic o legal. Amb el declivi de l'associació, Harry es va apartar d'ella el 1970.
El 1953 apareixia a USA "ONE, publicació pionera pel seu contingut gai i lèsbic. La distribució es va iniciar per correu privat, però aviat els funcionaris van considerar el seu contingut" obscè i lasciu ". Es va iniciar una llarga batalla legal que va finalitzar el 1958 amb la sentència del Tribunal Suprem que va establir el dret de les publicacions gai per ser distribuïdes a través del correu.
The ladder (L'escala) va ser la revista pionera adreçada a lesbianes a USA. Va iniciar el seu recorregut el 1956 i va acabar el 1970. La revista es publicava amb el suport de ONE i realitzada per "Les Filles de Bilitis" (Daughters of Bilitis), primera organització de defensa dels drets de les lesbianes als Estats Units .
Daughters of Bilitis és la primera associació defensora dels drets de les lesbianes a USA, creada el 1955. Es va dissoldre per les tensions internes en 1970. Les seves associades es van enfrontar arran de la necessitat de donar suport al moviment gai o el feminisme.
PLAFÓ 3)Antecedents: Alemanya
La paraula homosexualitat va ser creada el 1869 per Karl Maria Kertbeny contra les lleis antisodomia de Prússia. En 1886 va ser inclosa en Psychopathia Sexualis com una desviació sexual.
L'article 175 del codi penal alemany va ser una norma jurídica que penava les relacions homosexuals entre persones de sexe masculí. Va estar vigent a Alemanya des de 1872 a 1994
Adolf Brand va ser l'editor de la primera revista homosexual: Der Eigene, publicada entre 1896 i 1932. Va ser un pioner en l'activisme a favor dels drets dels homosexuals masculins. Va crear la Comunitat dels Propis (Gemeinschaft der Eigenen).
El Comitè Científic Humanitari (Wissenschaftlich-humanitäres Komitee) va ser fundat el 1897 per fer campanya pel reconeixement social d'homes i dones homosexuals i transgènere i lluitar contra la seva persecució per l'article 175 del codi penal. Va ser la primera organització del seu tipus en la història.
El 1908 van ampliar l'article 175 a les dones, prohibint també les seves relacions homosexuals. Aquest fet va provocar l'aparició de la primera revista lèsbica alemanya: "Die Freundin", pionera mundial en aquest tipus de publicacions.
El cinema alemany dels anys 20 va lluitar pels drets dels homosexuals. Mädchen in Uniform i Anders als die Andern (Dones en uniforme i Diferent als altres). Activistes com Magnus Hirschfeld hi van participar directament.
PLAFÓ 4) Canvi de paradigma
A França el vell activisme, entorn Arcadie, va ser substituït pel Front homosexuel d'action revolutionnaire (FHAR). Van donar visibilitat a la lluita homosexual durant els setanta, seguint les petjades dels moviments estudiantils i proletaris de 1968. Reivindicaven la subversió a l'estat «burgès i hetero-patriarcal», així com eliminar els valors masclistes i homòfobs de l'esquerra i l'extrema esquerra .
El Gay Liberation Front es va formar després dels disturbis de Stonewall. El seu objectiu era lluitar per l'alliberament de gais i lesbianes. Amb la seva visibilització es van crear les bases per a tots els intents posteriors de liberalització. També s'oposaven al capitalisme, el racisme, el patriarcat i l'imperialisme (específicament a la Guerra de Vietnam).
La República Federal d'Alemanya no va reconèixer als homosexuals com a víctimes de l'holocaust. L'article 175 va seguir viu fins 1969. Però la repressió va seguir, dificultant la creació de grups similars als francesos. Homosexuelle Aktion WestBerlin va ser un exemple.
Anglaterra va despenalitzar l'homosexualitat el 1967, darrera quedava una dura represió que va encausar a unes 50.000 persones. El 1971 es creava el Gay Liberation Front a Londres.
Alemanya Democràtica (comunista), al final de la 2ª Guerra Mundial va despenalitzar l'homosexualitat. La TV pública va tractar-ho amb una llibertat inimaginable a altres països europeus. Però la STASI utilitzava qualsevol indici per fer xantatge als dissidents.
PLAFÓ 5) Espanya
El 1939 hi havia 4 grups diferenciats. Els assassinats impunement (García Lorca) els que van optar per l'exili (Cernuda, Falla o Xirgu), l'exili interior (Aleixandre) o la plena llibertat dels addictes al règim (Benavente). El 1954 Franco va penalitzar les relacions homosexuals.
El maig del 68 va preocupar al franquisme que creia que la raça espanyola podia ser exterminada. Per evitar-ho van programar la Ley de Peligrosidad Social que volia castigar als homosexuals per ser-ho. Això va provocar el naixement d' AGHOIS (associació i revista clandestina)
El 1970 es creava el MELH (Movimiento Español de Liberación Homosexual). L'entrada de l'Amanda Klein canviarà la mentalitat del moviment gai, amb una visió més amplia. La lluita Gai ha d'anar unida a altres lluites socials per transformar la societat.
A la mort del dictador al Convent de Caputxins de Sarrià es fundà el Front d'Alliberament Gai. El procés va anar de desembre de 1975 al març del 1977. El seu manifest va ser referència per altres grups de tot l'Estat Espanyol.
 |
| Foto Carlos Pèrez de Rozas. AFB |
Amb poc temps el moviment es va dividir en diversos grups, un d'ells la Coordinadora de Col.lectius per l'Alliberament Gai, que va tenir el suport de l'Ocaña.
El 3 de juliol del 2005 el Parlament Espanyol va aprovar la igualtat de drets. Però encara avui les dures sentencies contra persones LGTBI no han estat anul·lades, tampoc hi ha lleis estatals contra la LGTBIfòbia ni tampoc la llei trans que fa anys es reivindica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario